TRIAC
Portal de l'Àngel, 7, 4t V
08002 Barcelona
Espanya
Telèfon/fax: 93 301 77 68
triac@traductors.cat
Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h
La nostra associació vol aconseguir un col·legi oficial per a tots els traductors i intèrprets de Catalunya. En aquest apartat hem redactat, en forma de preguntes més freqüents, les explicacions necessàries per saber què és un col·legi, per què el volem, els passos que ja hem fet i quin tipus de col·legi desitgem. Si voleu saber més o necessiteu qualsevol aclariment, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a triac@traductors.com. Amb molt de gust us donarem tota la informació que desitgeu.
Les associacions, com els sindicats, poc poden fer per regular el nostre sector. El col·legi, en canvi, ordena l'exercici de la professió, en representa els interessos generals, defensa els interessos professionals dels col·legiats i vetlla perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans.
[Ampliar informació]El col·legi professional és una corporació de dret públic que es caracteritza per tenir alhora fins públics i privats. La legislació vigent a Catalunya estableix que crear un nou col·legi per a una professió que no en tingui només serà possible per Llei del Parlament de Catalunya.
[Ampliar informació]En el cas que ens ocupa, el procés consta de sis etapes.
[Ampliar informació]El dia 28 de setembre de 2001, els nostres advocats van presentar la memòria-instància al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i estem esperant el seu informe.
[Ampliar informació]Els fins de l'associació de representació, orientació i serveis es cobriran millor amb les eines que aporta un col·legi i, per tant, l'existència de TRIAC perdrà sentit.
[Ampliar informació]No podem respondre pel que fa a la resta d'associacions perquè, naturalment, correspon a cadascuna d'elles decidir quin és el seu paper i el seu camp d'activitat en la professió. El que sí podem dir, però, és que l'existència d'un col·legi no suposa en si la desaparició de la resta d'associacions ja que un col·legi pot coexistir sense cap impediment legal amb altres entitats professionals.
[Ampliar informació]No. Només donar uns barems orientatius.
[Ampliar informació]Volem un col·legi que reguli i representi tot el sector. Un col·legi en el qual tothom tingui veu i vot. És per això que creiem que el col·legi ha d' ésser d'adscripció obligatòria. I per moltes altres raons.
[Ampliar informació]En aquests moments, qualsevol persona sense la més mínima formació ni experiència ni voluntat de convertir-se en un professional pot exercir com a traductor o intèrpret. No obstant això, el sector demana, cada cop més, gent preparada que faci aquesta feina d'una manera rigorosa i professional. Per aquest motiu, la societat ha posat a l'abast dels interessats uns estudis universitaris superiors per tal que es puguin formar i alhora adquirir un nivell òptim de coneixements abans d'entrar en el món professional.
[Ampliar informació]El futur col·legi serà com els traductors i intèrprets vulguem que sigui.
[Ampliar informació]I recorda que a la nostra secció de recursos pots consultar documentació sobre el col·legi.
La majoria dels traductors i intèrprets que exercim som professionals «lliberals», o sigui, som treballadors autònoms. Això vol dir que no estem vinculats per contracte laboral a cap empresa o institució. Les relacions que s’estableixen amb els clients, les agències i les editorials (els «patrons») són per feines puntuals, és a dir, purament mercantils i professionals, sense compromisos ni lligams posteriors a la feina realitzada.
Els sindicats, encara que comptin amb seccions dedicades als autònoms, difícilment poden fer-se ressò i concentrar-se veritablement en els interessos, les preocupacions i les reivindicacions d’un sol col·lectiu dins de les tan diverses professions que s'inclouen sota el paraigües dels autònoms. Les associacions, com els sindicats, no poden fer gairebé res per regular, és a dir, ordenar el nostre sector legalment, ja que, com veurem més endavant, només poden representar els interessos privats dels seus membres. D’altra banda, així com a Europa (amb l'SFT a França o la BDÜ a Alemanya ) i fins i tot als EUA (ATA) hi ha una llarga tradició de grans associacions de traductors i intèrprets aglutinadores, fortes i reguladores, al nostre país aquesta tradició es materialitza en la nostra pròpia figura legal i de prestigi, que és el col·legi.
La tasca dels traductors i els intèrprets va més enllà de la realització d’un simple producte destinat al mercat. La nostra feina té un valor social, ètic i cultural intrínsec, és a dir, té un interès públic que cal protegir amb un comportament ètic, que elevi la qualitat del nostre treball. A més, no hem d’oblidar que, actualment, existeixen uns estudis universitaris que, tot i les seves conegudes mancances, ofereixen una formació que demostra la importància que la societat dóna a aquesta professió.
La Constitució espanyola garanteix la llibertat d’associació (art. 22) i la llibertat de sindicació (art. 28) i preveu, amb molta claredat, formes diferenciades d’organització dels professionals. D'aquesta manera, les associacions i sindicats són simples formes d’organització i representació dels interessos privats, mentre que la fórmula col·legial implica la presència d’interessos públics que cal tutelar. D’aquí ve precisament el reconeixement dels col·legis com a corporacions de dret públic (per la importància d'una determinada professió, com la nostra, per a la societat).
Seguint amb les qüestions legals, segons l’article 4.1 de la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals aprovada pel Parlament de Catalunya (DOGC número 289, de 29 de desembre de 1982), un col·legi es crea per:
Per vetllar per aquest interès doble, dels professionals i de la societat, el col·legi és l’únic organisme que, a través de l’obligatorietat d’adscripció, pot prescriure un codi deontològic entre els seus membres en benefici de tots.
Si, com hem vist, els sindicats i les associacions no poden emparar-nos com caldria, i si els traductors considerem que el nostre producte té un valor social indubtable i que, a més, cal ordenar un sector on hem de tenir l'última paraula, necessitem un ens que tingui, simultàniament, un caràcter privat i públic que vetlli tant pels interessos de tots els professionals de la traducció i la interpretació com pels de la societat.
Aquests ens s'anomena col·legi.
[Tornar a dalt]En el cas que ens ocupa, el procés consta de sis etapes:
Els col·legis professionals són corporacions de dret públic. Aquestes corporacions es caracteritzen perquè compleixen alhora fins públics i privats (i no només privats, com seria el cas d'una associació professional que defensa els seus associats) i participen en l'administració pública perquè aquesta els atorga legalment unes facultats i unes competències que poden realitzar independentment i sota la seva responsabilitat.
Els col·legis professionals exerceixen per delegació de l'Administració potestats normatives, disciplinàries i ètiques sobre els seus col·legiats, estan sotmesos al dret públic i tots els seus fins i procediments estan legalment definits. La llei de creació d'un col·legi és la fórmula mitjançant la qual l'Administració habilita el col·legi per realitzar totes aquestes tasques i per dur a terme la seva funció principal, que és assegurar que l'exercici de la professió, com a servei a la societat, s'ajusti a les normes o les regles que en garanteixin tant l'eficàcia com la possible responsabilitat.
La legislació vigent a Catalunya (Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals) estableix el següent: L'extensió de l'organització col·legial a professions diferents d'aquelles que actualment la posseeixen només serà possible per Llei del Parlament de Catalunya.
Per tant, és necessària una llei del Parlament de Catalunya per crear el Col·legi Oficial de Traductors i Intèrprets de Catalunya.
A més, en el nostre cas, i en el d'altres professions amb una titulació relativament recent, és precisament la llei de creació del col·legi la que ens permet introduir tota una sèrie de disposicions transitòries que obrin les seves portes als professionals no titulats.
[Tornar a dalt]El dia 28 de setembre de 2001, els nostres advocats van presentar la memòria-instància al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i estem esperant el seu informe.
Com hem vist a la pregunta número 3 , seguir tots els processos que porten a la creació del col·legi pren el seu temps i, ara per ara, la seva consecució no té un termini establert tot i el nostre desig que sigui una realitat el més aviat possible.
[Tornar a dalt]L'article 2 del capítol I dels estatuts de TRIAC exposa el següent:
Los fines de la asociación son:
La coherència amb els motius que van donar lloc a la creació de TRIAC implica que un cop creat el col·legi i, per tant, assolit l'objectiu principal de l'associació, aquesta es dissoldrà per tal que els seus integrants continuïn treballant per la professió integrats dins del col·legi. Els fins de l'associació de representació, orientació i serveis es cobriran millor amb les eines que aporta un col·legi i, per tant, l'existència de TRIAC perdrà sentit.
Tanmateix, segons els mateixos estatuts, la dissolució o la no dissolució de l'associació s'haurà de decidir en una Assemblea General convocada amb caràcter extraordinari expressament per aquest fi.
[Tornar a dalt]Així com podem preveure el futur de TRIAC perquè aquest es troba prou definit als estatuts i haurà assolit el seu objectiu principal, no podem respondre pel que fa a la resta d'associacions perquè, naturalment, correspon a cadascuna d'elles decidir quin és el seu paper i el seu camp d'activitat en la professió. El que sí podem dir, però, és que l'existència d'un col·legi no suposa en si la desaparició de la resta d'associacions ja que un col·legi pot coexistir sense cap impediment legal amb altres entitats professionals.
Cal tenir en compte, tanmateix, que tal i com ja s'ha explicat a la pregunta número 1 , un col·legi, com a entitat de dret públic i privat alhora, té una força i unes capacitats que les associacions no poseeixen i, per tant, serà un punt de referència per a totes les associacions del camp de la traducció i la interpretació.
[Tornar a dalt]No. Només donar uns barems orientatius.
Tot i que establir preus ha estat tradicionalment una de les prerrogatives dels col·legis professionals, la llei estatal de col·legis (Ley 7/97, de 14 de abril, sobre medidas liberalizadoras en materia de suelo y de Colegios Profesionales ) diu:
Per tant, no es poden fixar els preus però sí oferir als col·legiats uns barems orientatius. Ara bé, sembla evident que un col·legi professional, per la seva força i el seu prestigi, és l'únic que pot convertir aquests barems orientatius en una clara referència tant per als clients com per als mateixos traductors. (De moment, pots consultar les tarifes orientatives de TRIAC a la secció corresponent d'aquest lloc web.)
Cal recordar, però, que el 19 de febrer de 2002 el Tribunal de Justícia de Luxemburg va declarar legal que els col·legis d'advocats fixessin tarifes.
[Tornar a dalt]Volem un col·legi que reguli i representi tot el sector. Un col·legi en el qual tothom tingui veu i vot. És per això que creiem que el col·legi ha d' ésser d'adscripció obligatòria. I per moltes altres raons.
L'article 9, apartat 2, de la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals indica:
És un requisit indispensable per a l'exercici de la professió la incorporació al Col·legi en l'àmbit territorial del qual es pretén d'exercir-la.
Creiem que queda clar quin és l'esperit de la llei. Hem d'afegir que la majoria dels col·legis existents a Catalunya, i a tot l'estat, són d'adscripció obligatòria.
Tenint en compte aquest imperatiu legal, val a dir que la funció d'un col·legi no és perseguir qui exerceixi sense estar col·legiat (sempre i quan la seva pràctica no perjudiqui els seus companys de professió ni la societat) sinó representar els col·legiats i defensar els interessos dels traductors en general i, de fet, serà de l'interès de cadascun dels traductors col·legiar-se per estar millor representats i emparats.
A més, un col·legi d'adscripció voluntària no tindria cap força ja que continuaria l'actual manca de regulació del sector. Si no fos obligatori pertànyer al col·legi qualsevol podria exercir la professió fraudulentament i, com ja hem explicat a les respostes anteriors, això actua en contra del correcte exercici de la nostra professió i de l'interès de la societat. Un col·legi mancat d'aquesta força acabaria essent una simple associació prestadora de serveis i poca cosa més. El poder representatiu que li dóna l'adscripció obligatòria és un dels motius que ens van dur a la conclusió que un col·legi és l'ens que millor pot actuar a favor dels interessos de tots els traductors i intèrprets.
A la llei esmentada, l'article 13 diu:
Els professionals integrats en els Col·legis respectius han de tenir com a guia de la seva actuació el servei a la comunitat i el compliment escrupolós de les obligacions deontològiques pròpies de la professió.
Cada professió compleix una funció social, ja que neix per la necessitat d'un tipus de serveis. En aquest context, la missió principal d'un col·legi és garantir que els professionals d'un ram determinat treballin de manera ètica, és a dir, que aportin el servei que els consumidors i la societat esperen d'ells. Quan succeeix el contrari, el perjudicat no tan sols és el destinatari del servei, sinó la imatge, la confiança i la posició del col·lectiu professional.
Tenint en compte la gran importància de la conducta professional en el nostre sector, poca cosa podria fer un col·legi si fos d'adscripció voluntària, ja que els que no en fossin membres podrien actuar de manera fraudulenta o poc ètica, mentre que els col·legiats, pel fet de ser-ho, estaríem obligats al compliment de les directrius deontològiques.
Finalment, només ens cal dir que hem lluitat tots aquests anys per donar als traductors i intèrprets una eina que abraci tot el sector i ens uneixi a tots, no per estar tan dividits com ho estem ara. Els traductors científics, literaris, tècnics, jurats, els intèrprets d'enllaç, de conferència, en fi, tots els que ens dediquem a aquest ofici ens mereixem estar units i protegits. Això només s'aconseguirà amb un col·legi d'adscripció obligatòria.
[Tornar a dalt]Tenint això en compte, podem afirmar, tanmateix, que l’intrusisme en el món de la traducció i la interpretació no existeix. Aquesta afirmació, que pot semblar sorprenent, s’explica de la manera següent: perquè hi hagués intrusisme hi hauria d'haver una llei que digués que només poden exercir la professió aquelles persones que compleixen uns requisits determinats, és a dir, que la persona que no complís amb aquests requisits no seria un professional i, per tant, no podria exercir legalment. Com que aquesta llei, ara com ara, no existeix, es pot afirmar que no hi ha intrusos.
Certament, al mercat arriben traduccions deficients, es tradueix sense preparació ni coneixement de la professió i en condicions que impossibiliten oferir un producte de la qualitat que caldria esperar. El problema és que aquesta situació no podrà millorar mentre no hi hagi una legislació que ho faci possible.
El mitjà per acabar amb una situació que ens perjudica a tots els que ens hi dediquem professionalment, titulats i no titulats, passa per regular el sector. És a dir, posar ordre. Començar a distingir qui s'ha esforçat per preparar-se per ser un millor professional, qui cobra uns preus raonables per poder viure dignament i, en definitiva, qui és traductor o intèrpret de debò.
Com hem vist a les respostes anteriors, per regular el sector cal la promulgació d'una llei per a la creació d'un Col·legi Oficial de Traductors i d'Intèrprets. Aquesta llei, redactada pels mateixos professionals, ha de dir clarament qui podrà exercir la professió gràcies a l’eina reguladora que constitueix el col·legi.
La promulgació d’aquesta llei no significa de cap manera que els professionals sense titulació oficial que actualment estan exercint deixin de fer-ho. Aquesta voluntat aglutinadora s’expressa clarament en l'esborrany de llei que hem redactat i que està a disposició de tothom que es posi en contacte amb nosaltres per llegir-lo.
Volem que tots els traductors i intèrprets que exerceixen professionalment a Catalunya puguin pertànyer al col·legi si així ho desitgen. Per això, s'han redactat tot un seguit de disposicions transitòries que faran que pràcticament tots els professionals puguin col·legiar-se en els tres anys següents a l'aprovació de la llei.
Com heu vist, la regulació del sector es farà de manera progressiva i amb el consens de tots els estaments i persones implicades: les facultats, l'Administració, els professionals titulats i no titulats, etc.
No cal dir que, quan es creï el nostre col·legi, l’exemple serà seguit a la resta de Comunitats Autònomes. La raó de ser nosaltres els primers és, potser, perquè els estudis de traducció a Catalunya s'han començat a impartir abans que a altres llocs de l'estat, però no oblidem que, actualment, hi ha 17 centres que imparteixen els mateixos estudis a tot Espanya.
Això, que pot semblar molt complicat, és el que han fet tots els col·legis que existeixen al país. L’únic que ens diferencia d’altres col·lectius professionals és que nosaltres anem una mica endarrerits. En els últims anys, i només a Catalunya, geògrafs, fisioterapeutes, pedagogs, logopedes, publicitaris, informàtics, dissenyadors gràfics, etc., han passat per aquest mateix procés i ara gaudeixen del seu col·legi que els protegeix i els representa legalment.
[Tornar a dalt]El futur col·legi d ependrà exclusivament de l’entusiasme, l’energia i el rigor que li dediquem. És a les nostres mans que sigui l’organisme que fa tants anys que desitgem i que no sigui una entitat més al servei de només uns quants. Quan s’aprovi la llei, tu decidiràs com serà el teu col·legi, amb la teva presència i la teva participació.
[Tornar a dalt]